Història

Durant el segle XVI no hi ha constància en cap document de que la nostra vila tingués cap parella de gegants de cartró que participés en les festes de la vila, almenys fins l’últim document que es conserva que data del 1668. El primer referent sobre els nostres Gegants Grossos data del 1709 en el llibre de comptes d’obra de l’arxiu de la parròquia de Sant Antoni on apareix escrit el pagament de pintar els gegants i mulassa, per les festes de Corpus del mateix, any a Josep Urgelles. Per tant les figures varen ser construïdes en aquest període de 40 anys dels quals no hi ha informació. Aquests primers gegants ja devien tenir una alçada considerable.
El gegant portava barretina, una banda de tafetà blau amb serrell i a més anava armat amb un porra gran i d’eriçats esperons. La geganta vestia gipó amb peixera de puntes, davantal i maneguí, així com també una brossa de tafetà i un ventall, ambdós duien perruca.
Aquestes robes varen durar molts anys, cosa curiosa, ja que a Vilanova no hi havia la tradició de canviar el vestit dels gegants segons la moda de l’època en que estaven. Només canviaven el pentinat de la geganta cada any. L’any 1716 es varen comprar unes arracades i una creu de vidre per a la bella geganta de Vilanova i al 1735 en Josep Matheu va encarregar-li a l’argenter Josep Romeu unes arracades de plata amb pedres, joies que portà molts anys, fins que es feren malbé. El 26 d’agost del 1771 la parella de gegants grossos participen en la cercavila de benedicció de la primera part del temple de Sant Antoni, però no ho fan sols, s’estrenen els Gegantons de Vilanova i la Geltrú i passen a ser una família de quatre gegants inseparable fins als nostres dies.
Al finalitzar la guerra napoleònica (1814), es va fer una restauració dels quatre gegants i es va aprofitar per canviar els vestits a la parella de gegants grossos, robes que foren adquirides per subscripció popular, no se sap ben bé com eren les noves indumentàries, simplement se sap que varen ser fetes pel sastre Fernando Díaz. La reparació de les testes i de l’esquelet dels mateixos va córrer a càrrec de l’escultor vilanoví Andreu Serrat. Els nous vestits van durar pocs anys, ja que l’any 1820 varen ser refets i tenyits per en Josep Planas. El 1831 el vestit de la geganta grossa torna a ser retenyit per Anton Servet, tintorer de la vila de Sitges. Per la Festa Major de l’any 1832, el 17 de gener es varen fer uns nous vestits per als nostres gegants grossos i es van tornar a reparar testes i esquelets. Tampoc sabem com eren aquests nous vestits, es creu que era una indumentària de reis o cabdills cristians. L’únic segur era que el gegant continuava portant la porra. Aquest vestuari va durar prop d’una vintena d’anys, ja que per la Festa de les Neus de 1855 els gegants no van poder sortir per falta d’un vestuari i de les perruques. La casualitat va fer que en aquell moment en Josep Vidal i Salleres deixes en testament 500 lliures (1333.33 pessetes de l’època) per restaurar els entremesos vilanovins, entre ells els gegants. Es va crear una comissió per administrar aquests diners, i els nostres gegants van tenir vestits nous i noves perruques. Per primera vegada als nostres gegants se’ls posa la indumentària moresca. Aquesta indumentària ve influenciada per les campanyes africanes que es van dur amb èxit, era un acte vexatori cap als enemics. Com a anècdota la indumentària morisca es deix de portar, exclusivament, els dies 8 i 9 de febrer de 1860, amb motiu de les festes de la conquesta de Tetuan per que no es volia que els nostres gegants vestissin igual que els enemics. Al Gegant de la Porra li fou canviat el turbà per una barretina i l’alfange per un trabuc i la Geganta Grossa va canviar el turbà per un mocador d’indiana.
Els vestits no van durar gaire ja que les rates i les arnes van destrossar la vestimenta, i les nombroses caigudes que van patir havien destrossat les testes i cossos. A l’any 1881, per celebrar l’arribada del ferrocarril a Vilanova i la Geltrú, es va haver d’improvisar uns vestits nous i es van reparar les testes a corre-cuita per tal de tenir-los ben macos per l’espera’t dia. Els gegants no podien faltar en un dia tan important per la societat vilanovina.
Uns mesos més tard, exactament en el març del 1881, en una reunió familiar anomenada “The Trankil Club”, es va decidir pagar una nova restauració dels gegants grossos i alhora també fer uns vestits que marquessin un abans i un després. Per realitzar la nova indumentària es va confiar en el bon gust del pintor-decorador Josep Sugranyes, que va escollir per a vestir els gegants un model romànic molt sumptuós. Les robes les va confeccionar el sastre Pau Robert amb l’ajuda de la modista Sans i de les senyoretes Almirall, Samà, Coll, Garrich i Aymar, és a dir, el bo i millor de la societat de l’època. Una de les senyoretes va fer un ventall a imitació de vori, però no va ser de gust de la direcció i no el van arribar a estrenar mai. Les corones i perruques varen ser construïdes pels senyors Florenci Cornet i Ferran Paris respectivament. El vestit del gegant era vermell amb adorns grocs i la capa blava, el de la geganta era de color verd clar amb el mantell vermell. En aquest cas els dissenyadors dels nous vestits van substituir la porra típica del nostre gegant per passar a dur una espasa. Aquests vestits tampoc van tenir una vida molt llarga, gràcies, una vegada més, a l’acció de les rates. Es coneix amb detall com anaven els gegants gràcies a la publicació d’uns cromos per part de la “Xocolata Ballester” fets el 1887.
A principis del segle XX, exactament el 1902, els gegants grossos de Vilanova van ser convidats al concurs de gegants de Barcelona. La invitació no va ser rebuda amb molta il·lusió, tot el contrari, més aviat es va rebre amb molta desgana. Primer per que els nostres gegants no tenien vestits i es creia que no donaria temps a fer uns vestits dignes pels gegants, i segon per que es creia que era un perill transportar les figures més representatives de la nostra ciutat fins a Barcelona. Finalment, i tot i els inconvenients, es decideix que al Gegant de la Porra i a la seva dama, se’ls hi faci un nou vestuari per a poder presentar-se en aquest acte, on hi anava la flor i nata dels gegants d’arreu de Catalunya. Un grup d’entusiastes vilanovins, amb el sentor Estalella al davant, van iniciar una campanya per a que els nostres gegants viatgessin a Barcelona per a participar en el concurs obrint una subscripció popular per a pagar la nova indumentària. Aquesta iniciativa va ser vista amb molt bons ulls per a la majoria de ciutadans de Vilanova, encara que algun sector més radical de la societat s’hi va oposar. Finalment gràcies al poble es posà en marxa el procés de confecció del nou vestuari, va ser realitzat per unes damisel·les sota la direcció del sastre Pau Robert. Es van realitzar en una de les dependències de l’Hospital. El gegant anava amb unes robes de color grogós amb la capa vermella i ribetejada de vellut negre, la geganta duia faldilla i gipó. També es va augmentar l’alçada dels gegants en uns quants centímetres, i el seu pes en aquella època era de 97 quilograms el gegant i de 110 quilograms la geganta. El 21 de setembre del 1902 les dues parelles de gegants, a més del drac, van realitzar una cercavila des de l’hospital fins a l’estació per que el poble admirés els nous vestits i acomiadés als gegants en el seu camí cap a Barcelona. Tot l’esforç va valer la pena ja que els nostres gegants van guanyar la medalla d’or i diploma d’honor als “Gegants més alts de Catalunya”. L’arribada dels gegants a Vilanova desprès de l’èxit del concurs estava anunciada pel dia 5 d’octubre, es va organitzar una arribada triomfal, però en arribar el tren la gent es va adonar que els gegants no hi eren. Una comitiva vilanovina va marxar fins a Barcelona per tenir notícies sobre els gegants. Els gegants no van poder ser enviats quan estava previst. La seva arribada definitiva estava prevista pel 11 d’octubre. Al mes següent, durant la Fira de Vilanova, es va organitzar una cercavila en honor a la parella vilanovina.
Des de que van tornar del concurs de Barcelona fins la Guerra Civil sabem poca cosa de la vida dels nostres gegants. Se sap que la indumentària va anant canviant fins al 1930 que van sortir per última vegada, els gegants van perdre el turbant deixant enrere el seu aspecte morisc i el gegant va passar a portar barba per dissimular els cops de la cara. Van sortir a les festes tradicionals de la nostra vila, també participen el 15 d’agost de 1920 per inaugurar la reconstrucció del Castell de la Geltrú, el 6 de maig de 1923 participen en el seguici del dia de l’Assemblea Mariana i el 4 i 11 d’agost de 1929 participen en la Festa Major del Poble Espanyol dins del recinte de l’exposició Internacional de Barcelona com a sortides més destacades.
Durant la guerra els gegants van ser traslladats del temple de Sant Antoni, on restaven guardats des de el 1790 en la coneguda Casa dels Gegants, fins a l’edifici de les casernes, ja que aquesta va ser enderrocada. Aquest trasllat va ser definitiu per a la desaparició definitiva de la parella de gegants vilanovins. A les casernes els gegants es van quedar abandonats, i allà entre els nens i les rates es varen encarregar de destrossar-los i deixar-los inservibles per sempre més. Vilanova es queda sense els Gegants Grossos.
No només van desaparèixer els Gegants Grossos, sinó que també la parella de gegantons, el drac i la mulassa que es van abandonar camí de Barcelona en motiu de l’Exposició de Barcelona. Vilanova passa de ser una vila rica en entremesos a quedar-se orfe d’aquests. En aquest context, el 1941, el geltrunenc Salvador Juncosa i Juncosa va adquirir una parella de gegants per Corpus. Tot i les bones intencions aquesta parella no va arrelar mai dins de la societat, ja que els gegants vilanovins eren dues parelles, una parella d’alts personatges abillats de moros i una altre de més petita abillada amb el vestit regional de les terres catalanes. Aquest enyor que tenia la ciutat pels seus entremesos va fer que un grup de persones del “Fomento Villanovés” formessin una comissió l’any 1947 per recuperar els Diables i la Mulassa de Vilanova i que el 1948 fiquessin fil a l’agulla per recuperar les dues estimades parelles de Gegants i el Drac.
Es planteja recuperar la parella de Gegants Grossos tal i com eren a principis de segle. Així, se n’encarregaren els esbossos i el projecte de les quatre figures a l’artista vilanoví Enric C. Ricart. De plasmar els esbossos en realitat es va encarregar la famosa casa “El Ingenio” de Barcelona i la obra va ser realitzada per l’escultor Lluís Sabadell. A l’escultor se li van exigir dues condicions, una que els gegants havien de ser molt alts i la segona que s’havia de deixar seguir el treball de construcció, la primera condició es va complir, però la segona no, i no es van veure acabats fins la seva arribada a Vilanova. Les despeses de la construcció dels quatre gegants es va fer, com era habitual, per subscripció popular i realitzant espectacles per obtenir encara més diners. Durant la seva construcció es va poder realitzar una sola visita al taller de la casa “El Ingenio”, encapçalada per Enric C. Ricart, indicant a l’escultor alguns retocs. Finalment el 3 d’agost del 1948 els nous gegants arriben a la nostra vila ben embalats. Un cop muntats hi ha una sorpresa d’última hora, el Gegant no duia porra, fet que es va resoldre amb poc temps. La porra va ser realitzada en l’antic “Taller Tomàs”.També van fer els Gegants Grossos més prims que els seus predecessors, cosa que es va solucionar uns mesos després.
Per fi tot estava apunt pel dia 5 d’agost del 1948 perquè la ciutat de Vilanova i la Geltrú tornés a veure els seus estimats Gegant de la Porra, Geganta Grossa, Hereu i Pubilla. Els nostres gegants tornaven a Vilanova, abillats amb la seva roba morisca, amb una gran trobada de gegants propers a la ciutat. Van assistir els gegants de Vilafranca del Penedès, Sitges, l’Arboç i el Vendrell, així com els gegants del senyor Juncosa (que passaren a ser els Gegants de la Geltrú fins el 1958, que es van vendre a la població de La Garriga). El punt de trobada va ser un reformada església de Sant Antoni Abat. Des d’allí, una cercavila formada pel drac, la mulassa, el ball de diables, el ball de bastons, els Nens del Vendrell, els quatre gegants de la ciutat i tots els gegants convidats iniciaren el recorregut fins a l’ajuntament, on es féu l’entrega oficial dels nous gegants a la vila. Per la seva estrena vam tenir l’honor d’estar acompanyats pels Gegants de Sitges, del Vendrell, de Vilafranca del Penedès, de l’Arboç i els Gegants de la Garriga.
Amb l’estrena dels nous gegants també sorgí un grup de persones encarregades de dur i fer ballar els gegants, formada per sis persones pels grossos i sis pels gegantons. El primer cap de colla fou en Francesc Bruna, el Panxo, que féu ballar el Gegant de la Porra durant dues dècades.
La primera restauració important després de la recuperació es va realitzar el 1961 de la mà de l’encarregat de mantenir els entremesos, en Josep Alzina. S’encarregà un vestuari nou al senyor Juan Antonio, sastre d’una sastreria de les Rambles de Barcelona. Va fer uns esbossos genials, uns vestits morescos amb sanefes i brodats impressionants. A finals dels anys 60 es fa una restauració més profunda i es pinten de nou.
L’any 1983 es canvien els vestits, reproduint els que portaven fins al moment, aprofitant, fins i tot, els brodats i les sanefes que portaven fins al moment, canviant només els velluts i les teles dels vestits. La reforma es va fer integrament a Vilanova, a mans de la modista Pilar Benito i Miró, i el pagament es va fer per subscripció popular. L’última restauració important que han tingut els quatre gegants va ser l’any 1998 en motiu dels 50 anys de la seva recuperació. Primer a nivell de vestuari es van canviar els dos turbants. A nivell d’estructura es van rascar totalment les cares
excepte els ulls ja que tenen una personalitat pròpia. Se’ls va reparar tots els cops i esquerdes que poguessin tenir i es van pintar de nou. També es van reparar les quatre mans i els quatre cossos. Aquest treball el va realitzar l’artista geganter Jordi Grau del “Taller Drac Petit” de Terrassa.
Finalment l’any 2005 es van canviar els vestits degut als seu mal estat. Va ser un canvi total, és a dir, es va respectar el disseny anterior, però es van canviar velluts, roba, turbants i es van realitzar els brodats i sanefes nous. La dissenyadora i coordinadora de la realització dels nous vestits va anar a càrrec de Gemma Malé de Mataró, i la seva realització va ser feta per Toni Mujal en el seu taller de Cardona.
Tot i així des de l’aparició de la Colla Gegantera l’any 1981 ha anat realitzant petites reformes, com canviar les joies de la geganta, canviar turbants dels dos gegants, els bastiments de fusta, canvis de porra, i tot el necessari per mantenir els gegants en perfecte estat.
Des de la recuperació fins als nostres dies els Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú s’han encarregat de representar la nostra vila amb dignitat i fermesa, i la ciutat de Vilanova viu amb orgull tenir una de les parelles de gegants més important dins del mapa català. En els últims temps els nostres gegants han representat la ciutat a les Festes del Pi, de Santa María del Mar i de la Mercè de Barcelona, a Vilafranca del Penedès, a Sitges, a Vic, creuant el Mediterrània per anar a Maó i fins i tot més avall de l’Ebre per anar a Benicarló i València (al costat dels gegants petits). Hem de destacar que la parella de Gegants Grossos van participar a la cerimònia d’obertura dels Mundials de Futbol del 1982 i als Paralímpics de Barcelona de 1992. Van realitzar el ball dels gegants dins de la Catedral de Santa Mar a Barcelona i l’any 2011 van participar per primera vegada a la història a les Decennals de Valls. També ha sigut l’amfitrió de vàries trobades de gegants celebrades a Vilanova per celebrar els seus aniversaris, com la trobada del 1988, la espectacular trobada amb més de cinquanta colles de gegants que es va celebrar el 1998 per commemorar el 50è aniversari de la seva recuperació, la celebració del XXVè aniversari de la colla de geganters amb una trobada de gegants o la participació dels Gegants Bojos de Carnaval de Solsona per primera vegada a Vilanova i la Geltrú.
L’any 2009 van celebrar els seus 300 anys de referència històrica amb l’edició d’un conte titulat “Quants anys feu, gegants?” escrit per Marta Minela i il·lustrat per Sebastià Serra i d’un llibre commemoratiu sota el títol “Ara vénen els Gegants” escrit per Joan Cuscó, Jordi Ruiz de Castanyeda Eloi Miralles, Bienve Moya i Heribert Masana. Es va realitzar una exposició única, i fins avui no igualada, al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú que va contar amb la participació dels Gegants de l’Arboç (originals), de Cardona, de la Casa de la Caritat (Carnaval) de Manresa (originals), les testes i mans originals dels gegants del Pi de Barcelona, les testes originals dels Gegants d’Olot, els Indis de Reus (originals), els de Sitges (originals), els vells de Solsona, els vells de Tarragona (Cos del Bou), els de Plaça Nova de Barcelona, els de Vic, els de Vilafranca del Penedès, els braços dels gegants de la “Cuyna Vella”, els gegants petits de Vilanova i els Gegants Grossos. També es va realitzar, dins del marc de la Festa Major de Vilanova, una trobada de gegants centenaris on vam gaudir dels gegants de l’Arboç, els de la Ciutat de Barcelona, els de Cardona, Casa de la Caritat de Barcelona, la Família Robafaves de Mataró, els gegants de Lleida, els gegants i gegantons del Pi de Barcelona, Manresa, Santa Maria del Mar, els Vitxets, Moros i Indis de Reus, Badalona, Plaça Nova de Barcelona, Sitges (originals), Cos del Bou de Tarragona, Vic, Vilafranca del Penedès i les dues parelles centenàries de la ciutat. Pel setembre es va dur a terme la primera trobada de gegants amb porra de Catalunya i es van poder veure ballar per la ciutat als gegants de Plaça Nova (còpies), d’Amer, de Calella, de Valls, Jaume I el Conqueridor de Lleida, de Sanaüja, de Manlleu, gegantons de la Família Caelles-Freixes de Solsona i els nostres propis gegants grossos. Durant el mes d’octubre es va aconseguir una fita per l’aniversari vam pujar els Gegants Grossos a Montserrat a peu sortint des de Monistrol. Altres actes va ser recuperar el Corpus, una exposició-concurs de fotografies, exposició de fotografies antigues i la presentació d’un quadre sobre l’aniversari realitzat per l’artista geltrunenc Abel Masana. El record de l’aniversari va anar a càrrec de Jesús Rex. També per l’aniversari la Colla li va regalar al gegant una nova daga, així recuperàvem aquest element tan tradicional del nostre gegant.
Per la Festa Major del 2011 la geganta grossa estrena un nou vel.


HISTÒRIA DELS GEGANTS PETITS DE VILANOVA I LA GELTRÚ

Nom del Gegant: L’HEREU
Nom de la Geganta: PUBILLA
Els gegantons de Vilanova i la Geltrú van ser estrenats el 26 d’agost del 1771 en honor a la benedicció de la primera part del nou temple parroquial de Sant Antoni Abat. Van esser construïts per Francesc Amich de Barcelona cobrant-ne 134 lliures, segons consta al Llibre de Comptes de la parròquia.
El 1831 el tintorer de Sitges, Antoni Servet, li va retenyir el vestit a la pubilla. El 1863 els gegantons estrenen nova indumentària després d’anys d’espera. La gegantona passa a portar un elegant vestit de seda blau i capell, el gegantó un paletó de color beix fosc i barret negre de mitja copa. Representen uns fadrins de casa adinerada, però amb un vestuari de gust vuitcentista. Aquesta indumentària perdura en el temps, amb la excepció del 1866 que a la Pubilla se li canvia el capell per una mantellina blanca.
El 1888 el grup “The Trankil Club” enllesteixen la restauració dels vestits dels gegantons. Al igual que els vestits dels gegants grossos aquesta feina se li encarrega al pinto Sugranyés. L’Hereu canvia el paletó per un gambetó negre i el barret per una barretina morada (canviada més endavant per una de color vermell), i la Pubilla va deixar el vestit de damisel·la adinerada per passar a portar el vestit regional, així quedaren com a parella de pagesets catalans. Aquests vestits es van fer a la botiga de teixits “Cal Manco”.
El 1902 en motiu de la seva participació en el Concurs de Barcelona a l’Hereu se li canvia el gambetó malmès pel pas del temps. L’última reparació important es va dur a terme per subscripció popular el 1916, a on Anton Estalella va dur a terme una sèrie d’accions per recollir fons per reparar els gegantons com per exemple sessions de cinema infantil. Les perruques les va fer Salvador Vivó. Finalment per la Festa Major van estrenar nous teixits i l’Hereu recuperava la barretina de color morada. Fins a la Guerra Civil apareixen al costat dels Gegants Grossos en les celebracions pròpies de Vilanova i la Geltrú fins que l’any 1936 camí de Barcelona esclata la Guerra i els nostres gegants són abandonats a la seva sort juntament amb el Drac i la Mulassa.
L’any 1948 un grup de persones del “Fomento Villanovés” van recuperar per la Festa Major les dues parelles de gegants, la obra es va realitzar a la casa “el Ingenio” de Barcelona i l’escultor fou en Lluís Sabadell. Per tant els Gegants petits tornaven a la ciutat. En aquests 60 anys l’Hereu i la Pubilla han format part del seguici de Vilanova i la Geltrú i han representat la nostra ciutat en desenes de ciutats i pobles d’arreu de Catalunya.
Els últims canvis de vestits es van fer l’any 1996 realitzats per la senyora Elisa i el 2001 per en Ramón Roig. No han perdut la seva imatge de pagesets catalans que perdura des de el 1916. La seva última restauració de testes va ser el passat 2008, realitzada per Jordi Grau de Terrassa en el seu taller “El Drac Petit”.


HISTÒRIA DELS GEGANTS DE LA GELTRÚ

Els primers referents dels Gegants de la Geltrú daten de l’any 1951 quan els antics gegants dels senyor Juncosa van ser cedits a la parròquia de la Geltrú. Aquestes figures van participar a les diferents festivitats pròpies del seu nucli fins l’any 1957 que el rector de la parròquia els va vendre a la vila penedesenca de La Garriga. No és fins l’any 1971, durant un esmorzar el 15 d’agost, que un grup de veïns es decideixen de recuperar els gegants. El bust dels gegants es va construir en un magatzem de la Plaça Llarga, per obra del Fidel Claramunt, els cavallets es van construir al taller de fusteria d'en Josep Torelló que estava al carrer Bonaire quasi tocant al Portal de Sitges i es van muntar a la casa del senyor Ibáñez que estava davant del taller. En la vella masia de Mas Martí, sota el Montgrós, es van trobar els braços i les mans dels antics “Gegants de la Cuyna Vella”, els quals un cop restaurats i pintats es van aprofitar pels nous Gegants de la Geltrú. Cal destacar, doncs, que aquestes figures duen l’únic element centenari que conservem a la ciutat. Durant el juliol del 1972, pràcticament acabats, van poder ser pintats i durant els primers dies d’agost es van col·locar els vestits i els accessoris, com per exemple, la clau del castell que duu a la mà el gegant. Així doncs, el 14 d’agost de 1972, com s’anuncia al programa de Festa Major, es van estrenar els nous gegants del poble mil·lenari de la Geltrú, figures, d’altra banda, molt enyorades. Representaven els vells feudals del castell de la Geltrú i es van batejar com a Ulderich i Guisla, i, amb una alçada aproximada de 3,40 metres. La construcció de la nova parella va passar per les mans de Maria Rosa Ballester, Jaume Banús, Josefina Campamà, Fidel Claramunt, Llorenç Navarro, Xavier Orriols, Josep Maria Porta, Paquita Roig, Maria Teresa Rosich i Josep Torelló. Van vestits amb indumentària medieval del qual destaca l’escut de la Geltrú que duu el gegant al pit.
La tarda que es van estrenar van ser acompanyats per les figures dels Gegants de l’Ordal, els Gegants de la Garriga (antics gegants del senyor Juncosa) i pels Gegants Grossos de Vilanova i la Geltrú. A partir d’aquest moment els gegants participen a les festes pròpies de la nostra ciutat, sortint, ocasionalment, a ciutats i pobles d’arreu com Sant Sadurní d’Anoia (1972), Torrelles de Foix (1980), Sant Pere de Ribes (1980) i Roquetes (1993) amb motiu de l’estrena dels seus gegants. Cal destacar la seva participació a la tradicional arribada del “Caramel”, dins de les festes del Carnaval, de l’any 1979, mentre que el 1983 van ser presents a la trobada de gegants de Vilanova per l’estrena dels nous vestits dels Gegants Grossos. En diverses oportunitats han participat a les romeries a l’ermita de Santa Magdalena, al peu del Montgrós. A la Geltrú, pròpiament, a més de les actuacions a la seva Festa Major de la Mare de Déu d’agost, també surten per Santa Gertrudis pels voltants del 16 de novembre i des de el 1992 formaven part del seguici de la processó del Corpus. A Vilanova formen part del protocol de Festa Major de la Verge de les Neus, per tant surten els dies 3,4 i 5 d’agost. Els primers anys dels gegants eren duts per un grup nombrós de veïns fins que van ser cedits a l’actual Colla de Geganters de Vilanova i la Geltrú que procuren pel seu bon estat de conservació. Els gegants originals ens acompanyen fins que, malauradament, per la festivitat de Santa Gertrudis de l’any 1997 va caure l’Ulderich quedant força malmès. La seva restauració era molt costosa i d’una gran inversió i es pren la decisió que els Gegants de la Geltrú deixin de sortir al carrer, per tant, la Geltrú es queda orfe de gegants. No és fins l’any 2000 que l’ajuntament encarrega uns nous gegants similar als originals, però més ben equilibrats i amb les formes més arrodonides. El seu constructor va ser l’artista terrassenc Jordi Grau del taller “El Drac Petit”, encarregat de la restauració de les dues parelles de gegants de Vilanova l’any 1998. Mentre, que el vestuari es va realitzar al taller terrassenc d’en Ramon Roig. Els gegants originals resten guardats a l’església dels Josepets on la colla guarda del seu bon estat. A partir d’aquest moment els nous Gegants de la Geltrú es tornen a afegir a tot el calendari festiu de Vilanova i la Geltrú i representant la ciutat a poblacions catalanes com Cubelles, Molins de Rei (2008) i les festes de la Mercè de Barcelona.
L’any 2008 es composa una peça musical per als Gegants de la Geltrú, així el 12 d’agost d’aquest mateix any, es presenta, a la Plaça Font i Gomà, el “Festeig dels Gegants de la Geltrú”. És una peça composada per Marta Pujades, del grup Clau de Mar, i el dia de la seva estrena va ser tocada per una formació musical de vuit persones. La música i el ball representa el moment que l’Ulderich festeja a la Guisla. Aquest ball es duu a terme cada 15 d’agost, per la Festa Major, abans de començar la cercavila de sortida d’Ofici davant de la façana de l’església.
L’any 2012 s’arranca un projecte, amb subscripció popular, per realitzar uns nous vestits pels gegants actuals i així poder vestir els gegants vells amb els vestits actuals recuperant la seva imatge històrica.